XULA

Estratègia alternativa de reducció del colesterol LDL davant d’estatines d’alta intensitat en la malaltia cardiovascular aterosclerótica

QUALITAT DE L’ESTUDI

Es tracta d’una anàlisi sistemàtic exhaustiu que extreu dades individuals de 8180 pacients amb MCV de dos estudis clínics aleatoritzats (RACING: Randomized Comparison of Efficacy and Safety of Lipid-Lowering With Statin Monotherapy vs Statin/Ezetimibe Combination for High-Rixk Cardiovascular Disease, i LODESTAR: Low-Density Lipoprotein Cholesterol-Targeting Statin Therapy vs Intensity -Based Statin Therapy in Patients With Coronary Artery Disease), que utilitzen dues estratègies de tractament, la d’estatines en monoteràpia envers la teràpia combinada d’estatina amb ezetimibe. Aquest estudi presenta algunes mancances com la que només está estudiant població est-asiàtica, que no inclou altres estratègies terapèutiques hipolipemiantes basades en inhibidors de PCSK9 o àcid bempedoic, que el periode de seguiment de tres anys es considera curt i que la població, degut als criteris d’inclusió dels estudis inclosos no tenia un molt alt risc vascular. Així i tot, els autors fan servir un comité avaluador independent i emmascarat per als tractaments , per a  avaluar els objectius de l’estudi.

​

CONTEXT ACTUAL DE L’ESTUDI

La intolerancia a estatines en pacients d’alt i molt alt risc interfereix amb l’adherència al tractament.  No hi ha massa estudis comparatius head to head d’estatines envers  estatina-ezetimibe. Aquesta meta-anàlisi suggereix una alternativa segura i amb menys efectes adversos, que, possiblement, ofereix millor adherència que la monoteràpia amb estatines d’alta intensitat.

​

SITUACIÓ ACTUAL DEL CONEIXEMENT EN L’ÀREA DE L’ESTUDI

Aquest estudi confirmaria que les dues estratègies presenten eficàcia similar respecte a l’objectiu primer (MACE: mort de qualsevol causa, IAM, revascularització coronària i ictus), mentre que l’estratègia terapèutica de la combinació estatines-ezetimibe ofereix un perfil de seguretat millor en relació amb diabetis de nova aparició, inici de fàrmacs per al tractament de la diabetis,  i abandonament del tractament per intolerància.

​

QUÈ APORTA L’ESTUDI?

Aporta més dades sobre l’ús de d’estratègia terapèutica en combinació comparada amb la monoteràpia amb estatines, essent favorable per a la primera en relació als efectes adversos i abandonament del tractament  relacionada amb la intolerància a igualtat d’eficàcia. 

​

El tractament en combinació d’estatina amb ezetimibe ofereix un millor perfil de seguretat amb menys abandonaments de tractament per intolerancia amb al menys la mateixa eficàcia en prevenció cardiovascular secundaria.

​

QUIN IMPACTE POT TENIR EN EL MANEIG CLÍNIC?

L’article té importants implicacions per a la pràctica clínica: el tractament combinat estatina-ezetimibe s’hauria de considerar ja que  pot ser una estrategia terapèutica igual d’eficaç a l’hora de prevenir MACE i amb menor diagnòstics de  diabetis  de nou i  millor adherència terapèutica relacionada amb millor tolerancia respecte al tractament d’estatines d’alta intensitat en monoterapia.​

​

CONCLUSIÓ

L’article afirma que la teràpia en combinació és similar a la monoteràpia amb estatines per a prevenir MACE. Així mateix ofereix millor adherència ja que es toleraría millor a més de presentar menys efectes adversos com l’aparició de diabetis mellitus de nou.​

​